El dimarts 15 de juny acaba el meu període de recuperació i regeneració muscular desprès del Marató de Bilbao. Han estat 15 dies sense córrer ni un sol metre....
Aquest dimarts al mati començaré de nou a entrenar i a fer km. Durant aquests dies, he fet altres activitats físiques sense impacte, per no perdre massa capacitat cardiovascular....
Per tant a partir del dimarts s'inicia una nova etapa amb alguns canvis en la forma, manera i filosofia dels entrenaments.... He decidit centrar-me en assolir un nou objectiu... Evidentment, en aquest moment el veig molt lluny i molt difícil per mi.... Però el límit esta en l'interior de cadascú de nosaltres i no pas en el temps ni en les distancies...
Així que, per tal de centrar-me al màxim i personalitzar aquest nou repte, a partir d'ara i fins a finals de novembre deixaré constància dels entrenaments sensacions, dificultats, reflexions, competicions prèvies, etc., en un altre blog creat a tal efecte.
Un dels avantatges del ciclisme es que aporta un enfocament equilibrat de la forma física. Muntar en bicicleta es un exercici de baix nivell d'impacte, que ajuda a enfortir el cor, reduir la pressió arterial, activar l'energia, cremar calories, tonificar el cos (especialment les cuixes, glutis i abdomen), reduir l’estrès i la tensió i ajuda a assolir un rendiment màxim. Fer bicicleta és un exercici excel·lent perquè exercita grups musculars grans de manera continuada, la qual cosa contribueix a mantenir la freqüència cardíaca en un nivell suficientment elevat com per aconseguir els efectes que persegueix l’entrenament.
La natació es molt recomanable
La natació es una de les activitats físiques mes complertes i que permet una millor qualitat d’entrenament. Quant estem nedant fem treballar gairebé tots els músculs del nostre cos: braços, cames, abdominals, espatlles, malucs…
Les articulacions es mouen d’una manera més amplia, el que millora la flexibilitat i la capacitat de moviment. Es redueixen els riscos de lesions, ja que el pes del cos es menor dins de l’aigua i per tant no incideix negativament en les articulacions. També, evidentment es una activitat excel·lent per cremar calories i resulta molt beneficiosa pel sistema cardiovascular, sobre tot els estils lliure i crawl.
Les màquines de musculació i les peses serveixen per potenciar la musculatura
Les màquines de musculació que trobem a la majoria de gimnasos son de resistència variable, amb sistemes de sobrecàrrega basats en plaques que, en general, pesen 5 kg. Cadascuna d’aquestes màquines estan dissenyades en un tamany estàndard i amb una gran varietat pel que fa als materials utilitzats. El mercat que els fabricants tracten de satisfer es aquell relacionat amb l’entrenament per l’aptitud física de la població en general i també son molt útils per a esportistes de diferents nivells com a treball complementari i específic per grups musculars.
Les maquines de musculació amb resistència variable aporten els següents avantatges: son molt eficients per treballar i aïllar grups muscular específics. Son més segures que las càrregues de pes lliures. Per l’entrenament global son més eficients perquè estalvien espai i son mol fàcils de manipular alhora de modificar les càrregues. També possibiliten un major rendiment del treball muscular ja que permeten reduir el temps d’entrenament. Finalment i en funció del pes i del nombre de repeticions ens ajuden a guanyar volum, a treballar la potencia, la resisténcia o la força muscular.
El runnig es la culminació del entrenament
Córrer es una de les activitats més beneficioses per al nostre organisme. A més dels beneficis físics d’oxigenació orgànica i de manteniment en l’exercici i tonificació muscular, també contribueix en la psicologia de la persona a eliminar l’estrès i millorar, de manera substancial, la nostra qualitat de vida.
La pràctica de córrer ens aporta innumerables avantatges i no només a nivell físic. Qualsevol pràctica física orientada a l'esport repercuetix de forma positiva en la nostra salut. El fet de córrer ens ajuda a mantenir una millora constant i general del nostreestat físic i mental. Això es tradueix en que de diferents maneres es produeixen influencies positives sobre el nostre organisme, encara que sempre s’ha de tenir en compte l’estat de salut de cada persona.
Quan es realitza l’activitat de córrer, es necessari considerar que aquesta es una acció on les extremitats estan directament implicades en l’exercici. Per tant, abans s’ha de verificar que no existeixi cap malaltia o lesió que suposi que el fet de córrer pugui ser contraproduent. En cas de dubte, evidentment, s’aconsella un diagnòstic mèdic.
Si el nostre estat de salut en general es equilibrat les extremitats es veuran lubricades, amb una bona aparença i més flexibles. Si el fet de córrer es converteix en una pràctica habitual i es corre amb seny i sentit comú, ajuda a augmentar la musculació i la consistència del ossos de les cames i els peus. Encara que aquells corredors que fan més de 80 Km. a la setmana, poden tenir tendència a tenir un tronc superior i uns abdominals més febles, per la qual cosa es aconsellable potenciar i treballar específicament aquesta zona amb exercicis complementaris
També hem de considerar que el fet de córrer habitualment redueix de forma considerable l’estrès, ja que el contacte amb el mitjà que ens envolta i l’exercici muscular repercuteixen directament en una sensació de benestar general. Quant correm generem endorfines que produeixen una sensació de benestar interior i exterior i una exaltació de l’estat d’ànim. El funcionament mental millora de forma general ja que l’acció i el moviment ajuden a la circulació d’oxigen per tot el cos, especialment hi ha una millora en el funcionament del diafragma , un dels músculs respiratoris mes importants.
FINAL DE TEMPORADA: REGENERACIO I RECUPERACIÓ MUSCULAR
Des del proppassat 1 de juny estic es període de regeneració muscular i articular.... Després d'aquesta temporada en la que,per sort, he aconseguit assolir objectius molt importants per a mi, com és recuperar el nivell a les mitges maratons de fa 4 anys i, sobre tot, millorar la meva marca personal en Marató... Ara toca fer un punt i apart , sense la pressió de les competicions, per tal de tornar a començar pràcticament de zero i, sense cap pressa, planificar el possibles nous objectius esportius per la temporada vinent...
De moment, del 1 al 5 de juny descans absolut sense fer res de res... del 6 al 15 de juny, en dies alternatius, rodatges en bici i natació... I a partir del 15 de juny i pràcticament fins a finals d'agost, i de forma rotativa, el pla d’entrenament setmanal consisteix en running, mountain bike, spinning, natació i màquines de musculació i/o peses....
I a partir de setembre ja tindré clar quins son els objectius a assolir....!!!
DIUMENGE, 31 DE MAIG DEL 2009 DISTÀNCIA: 42,195 KM. TEMPS XIP (REAL):3:29:22 RITME MIG x KM.:4:57
1ª MITJA MARATÓ: 1:45:16 2ª MITJA MARATÓ: 1:44:06 LLOC GENERAL: 105
LLOC CATEGORIA E : 5 ARRIBATS META:253 CALORIES: 3.143
MILLOR MARCA PERSONAL: 3:29:22
A la Gran Via de Bilbao 16:00 h. de la tarda del dissabte 30 de maig: 29 graus de temperatura...!!!
Paseo Uribitarte, abans d'arribar al Guggemheim...
Visita turística al lloc més emblematic de Bilbao: el Guggenheim (El Sol segueix implacable....)
Nit abans del Marató: espaguetis carbonara i cervesa....!!
En Manel i jo, 40 minuts abans de la sortida del Marató de Bilbao..
Un altre perspectiva abans de la sortida del Bilboko Maratoi...
En Manel i jo en plena cursa, al costat de la Ria de Bilbao,
mantenint un ritme constant al Km. 15 (Paseo Uribitarte)
Km. 40,500... Últim desnivell al pas pel Puente Deusto, sobre la Ria de Bilbao... Ja es respirava el flaire de l'arribada...!!
Només 50 metres per creuar l'arribada...
Ja ho tinc...!! Ja és mèu...!! Estic exultant...!!
El crono està a punt d'aturar-se....
L'objectiu està assolit...!! 3:29...!! I al final, com a recompensa, fruita ben fresqueta
que sap a gloria...!!
XXVII BILBOKO MARATOI
EL MILLOR MARATÓ POSSIBLE...!!
Últim Marató de la temporada. Des de setembre del 2008 fins ahir 31 de maig (10 mesos) he fet 4 Maratons (Saragossa, Mediterrani, Barcelona i ara Bilbao). Els dos primers a modus de test (Després d'un període d'obligada inactivitat) i el tercer i el quart corrent ja de manera seriosa. Bilbao era el fi de festa, l’acomiadament final a una temporada atlètica que ha estat força positiva, sobre tot després d’igualar, al cap de 4 anys, el millor crono que tenia fins ara al proppassat Marató de Barcelona del mes de març: 3:33:11. Per tant, en principi, es tractava de fer el Marató de Bilbao sense massa pressió i de manera més o menys distesa…
Des del passat Marató de Barcelona pràcticament no he parat d’entrenar, degut principalment a les bones sensacions assolides, encara que he reduït el kilometratge setmanal uns quants Km. Fa unes setmanes, un cop en Manel i jo vàrem decidir descartar anar al Marató d’Empúries, ens vam posar d’acord en intentar tancar la temporada a Bilbao, un Marató que era una incògnita ja que ningú de nosaltres abans l’havia fet… Un cop presa la determinació ens vam ficar una mica més a fons en els entrenaments habituals, però sense estressar-nos: rodatges suaus entre setmana, un dia de sèries i rodatge llarg el diumenge….
A última hora en Manel (ja m’ho temia) em va encoratjar per intentar baixar de les 3:30 hores a Bilbao… Jo, en principi, li vaig dir que no hem veia suficientment mentalitzat i que potser aniria a fer-la al voltant del temps que volia fer a Barcelona (Entre 3:33 i 3:40 h.). De qualsevol manera en Manel em va estar insistint uns quants dies i, la veritat, en veure les bones sensacions que tenia en els entrenaments, finalment li vaig dir que, com a mínim, ho intentaria, encara que tenia la sensació d’anar curt de Km. i, si en algun moment notava que defallia, doncs afluixaria el ritme i acabaria sense patiment i oblidant-me del rellotge. I així va quedar la cosa…!! La setmana anterior em vaig decidir a fer amb el Manel el famós test de les 2 x 6000, i el resultat que ens va donar, en aquell moment, era increïble (Ens deia que el temps possible al Marató era de 3:27 i el temps probable de 3:29) insisteixo en que no ens ho acabàvem de creure, encara que en Manel (en la seva línia), estava més convençut que jo de les nostres possibilitats....
Així que arriba el moment previst i amb bona predisposició pugem al tren Alvia cap a Bilbao a les 8:45 h. del matí del dissabte 30 de maig. Un viatge tranquil i relaxat.... Arribem a Bilbao - Abando al voltant de les 15:00 h., de seguida ens dirigim al hotel i a la Gran Via de Bilbao, tenim la primera dada que ens espanta una mica (Molt si diem el cert…!!!). La temperatura a aquesta hora de la tarda es de 29º amb una sensació de xafogor realment impactant…. Així que xino-xano anem cap el NH Villa de Bilbao. Un hotel magnífic amb unes habitacions amples i molt còmodes… Desprès de descansar ens adrecem cap el CLUB BILBOKO HERRI MARATOIA a recollir els respectius pitrals i la bossa del corredor, fem una petita visita turística pel Guggenheim i rodalies i després un sopar maratonià: uns saborosos espaguetis carbonara a una pizzeria que recomano a tothom que vagi a Bilbao, es diu Passerella, i està al darrera del hotel Carlton de la Gran Via… Alda. Urquijo, 30. Més tard tornem a l’Hotel, preparem tot l’equipament pel Marató de demà i intentem dormir una mica…..
El despertador sona a les 7:15 del mati, però uns minuts abans ja estàvem desperts… Acabem d’enllestir tots els detalls i anem cap a la sortida del Marató davant del edifici de la Diputació a la Gran Via bilbaïna... Sembla que la climatologia serà una mica més benèvola amb els maratonians. El cel esta cobert, de moment no fa sol i la temperatura està al voltant dels 18º... Això ens tranquil·litza una mica.... De qualsevol manera li comento al Manel que s’hauria d’haver portat una gorra de protecció, per si era necessària.... A la línea de sortida, aproximadament uns 400 corredors estem escalfant uns minuts abans de començar el Marató.... Ens fem unes quantes fotos i tornem a deixar la motxilla, ja que l’hotel Villa de Bilbao, està només a 10 minuts de la sortida del Marató….
Fem l’últim comentari abans de començar, en el sentit que hem de controlar molt bé els ritmes i no deixar-nos endur per la inèrcia i anar més ràpid del previst, ja que després tot esforç innecessari acostuma a passar factura quant comença el veritable Marató a partir del Km. 30.….
Tret de sortida, 8:30 del mati… Comença el Marató de Bilbao…!!! Els primers Km. anem a un ritme perfectament mesurat, uns segons per sota de 5, amb petites oscil·lacions d’entre 10 ó 15 segons. Estem concentrats en la cursa, parlem el justet i anem molt còmodes gaudint del recorregut… Al llarg d’aquests primers Km. dins de la ciutat de Bilbao hi han algunes petites pujades, però no son gaire pronunciades i d’un recorregut curtet, així que no ens preocupen en excés…. Fem els primers 10 km. per Bilbao sense més novetat i arribem a la primera mitja Marató, que passem en Manel i jo, en el temps que havíem previst 1 h. 45 min., totalment centrats en la cursa i molt a gust amb les sensacions, encara que en aquell moment el cel comença a aclarir-se i el Sol ens dona el primer avis de les seves cruels intencions…. Estem marcant un ritme perfecte dins de les previsions, entre 4:55 i 5:02 x Km. i ens anem alternant al capdavant tots dos....
Fins que arriba la primera incidència del mati: Km. 24, físicament hem trobo molt bé, però, sense cap motiu aparent se’m comença a regirar l’estómac, en principi de manera molt dèbil però persistent, penso que serà un episodi puntual, intento no pensar-hi i em concentro encara més en la cursa…. Van passant el minuts… la molèstia estomacal no només no desapareix sinó que cada cop es més forta i això m’està començant a preocupar ja que interfereix el meu ritme de cursa... fins que arriba el Km. 26 i ja no puc resistir més… De cop i volta li dic al Manel que m’aturo per anar al lavabo urgentment (10 metres més i no m'hagués pogut controlar…!!) Ell es queda sobtat i sense aturar-se em diu: ves que ja t’espero….!! Així que busco el lloc més adient i intento recuperar la sensació de normalitat fisiológica… Des que m’aturo fins que em reincorporo al Marató passen gairebé 3 minuts… però sembla que estic una mica millor... Torno a la cursa i busco al Manel però no el trobo... Miro endavant de la llarguíssima recta que transcorre al costat de la Ria de Bilbao i no el veig…..!! A partir del moment en que m’he lliurat del malestar que m'estava enfonsant, cada cop vaig tenint millors sensacions, corro més a gust, sento que tinc energia renovada i encara que he perdut de vista al Manel decideixo augmentar de forma progressiva el ritme per intentar recuperar el màxim del temps que he perdut... D’aquesta manera del Km. 28 al Km. 32 vaig a una mitja de 4:35 x Km. i uns metres abans del Km. 32, en un revolt en que els corredors ens creuem localitzo al Manel a uns 150 metres davant meu, ens xoquem la mà al trobar-nos i li crido: Manel, ara vinc….!!! Així que en uns 500 metres més aconsegueixo establir contacte i, portat per la inèrcia de la meva progressió, en el moment en que l’agafo me’n vaig uns metres més enllà, llavors en Manel em crida: vinga Carles, endavant…!! Aquest es el segon moment clau per mi del Marató de Bilbao: durant uns segons tinc la temptació de seguir endavant i no aturar-me, vaig a un ritme molt bo, em trobo molt fort, amb les bateries carregades, les cames responen perfectament, mentalment estic segur de mi mateix..... Però…. em freno, redueixo la marxa i em quedo al costat d’en Manel (Penso: millor recuperat uns Km. i desprès torna a pujar el ritme....!!!) . Llavors me n’adono que amb el Manel va un corredor marcant el ritme: Es el corredor-llebre de 3:30…!!!, que cada 500 metres va consultant les seves notes i ens va dient com anem de temps i de ritme… Així que em vaig recuperant de l’esforç fet els darrers Km. i decideixo mantenir-me al costat d’ells… En aquell moment portem ja 2 hores 50 minuts de cursa i el Sol ens castiga sense pietat amb una temperatura al voltant dels 27 graus i un cel d'un blau molt intens, a més de la humitat de la Ria de Bilbao que queda primer a la nostra esquerra i a la tornada a la nostra dreta, i que també es deixa notar potenciant la sensació de xafogor...
En previsió d’un final de Marató dur i exigent he anat menjant talls de plàtan a cada avituallament i bevent una mica més d’aigua del habitual…. Però tot i això el calor, la sensació d’ofec ambiental va in crescendo i comença a passar factura a alguns dels corredors que anem avançant..... Ara comença el veritable Marató….!!!
En aquest moment el corredor-llebre de 3:30 va a la meva esquerra i en Manel al darrera… queda 1 km. per l’avituallament del Km. 35, portem un bon ritme i estem començant a incrementar lleugerament la velocitat amb el conseqüent esforç afegit que això suposa… De cop al darrera meu escolto al Manel que diu: necesito agua urgentemente…!! Però entenem que es un comentari dels habituals per queixar-se del sol implacable que ens cau a plom... així que no li donem importància i seguim endavant amb un ritme creixent…. Arribem al Km 35. a l’avituallament agafem la corresponent ampolla d’aigua i un altre tall de plàtan i seguim endavant... Dos corredors-llebres que ja havien complert el seu paper i tornen caminant ens criden: Venga chavales...!! Aprovechar los espacios de sombra...!!! Mucha agua i sólidos, comer sólidos...!! Venga que vais muy bien...!! En aquell moment giro el cap enrere per comentar-ho amb el Manel.... però el Manel... No hi es....!!! No està amb nosaltres…!! El corredor-llebre de 3:30 se n’adona i em diu: Venga sigue, sigue que vas muy bién...!!! Vamos muy bien de tiempo...!!! Jo en aquells instants ja estic completament aïllat del món exterior i només escolto la veu del corredor-llebre que em va marcant el ritme i l'impacte successiu i continuat de les meves passes colpejant l'asfalt ardent i cada cop tinc més clar que si no defalleixo i resisteixo l'asfixiant temperatura, faré un temps inimaginable abans d’avui... Estem al Km. 38 amb 3:08:50 i hem fet aquest Km. a 4:45… Començo a patir, com és habitual a aquestes alçades del Marató, però per sort és un patiment suportable, que puc controlar... Fins i tot li dono relleus al corredor-llebre que sembla que també ho agraeix.... Anem passant grups de corredors que van xafats per la calor i intentant mantenir un ritme cada cop més dificultós, més extenuant... El corredor-llebre els va animant a afegir-se al nostre grup de dos (Ell i jo...) Però ningú li fa el més mínim cas, ningú s’atreveix a enganxar-se a nosaltres… Només un corredor ho intenta durant uns 300 metres però després desisteix i es queda enrere…. Estic al km. 40, físicament em trobo amb força suficient i mentalment amb tota la determinació necessària i decideixo buidar-me aquests darrers 2 Km. finals… Puc ser sub 3:30…!!! Ho tinc molt a prop, ho estic ensumant, ho tinc al meu abast…!! El meu company de patiment, el corredor que ha fet la feina de llebre, només per mi, durant el darrers 5 Km. em crida i em diu: Apa, valiente...!! Ves tu sólo a por los 3:30...!! Que vas muy bien..!! Vas muy rápido!!! Ya lo tienes...!! I es queda enrere per ajudar a un grupet de 3 ó 4 corredors que anaven molt tocats i patint de debò…… Ara ja estic tot sol i decideixo cremar les últimes reserves d'energia, és el tercer moment clau del Marató, les paraules del corredor-llebre m'han encoratjat definitivamnet...!!! Ara és el moment de la veritat...!!! Ara és el tot o el no res...!! Vaig al 100 x 100…!! Em fan mal totes les articulacions però no puc aturar-me...!!! Una força insospitada m’empeny endavant...!! Últim Km. a 4:35…!! Arribo a la Gran Via de Bilbao... Visualitzo l’arribada...!!! l’speaker crida el meu nom pels altaveus....!!! Veig el crono: 3:29…!! Aixeco el braços, tanco els punys i crido interior i exteriorment, un calfred recorre cada múscul del meu cos, estic accelerat...!!! Creuo la catifa i paro el crono: 3:29:22…!! La millor marca de la meva vida…!!! Estic en un núvol, no tinc paraules….!!! Em tremolen les cames....!!!
Un cop reacciono del moment d’eufòria, un parell de minuts després, entra a meta el corredor-llebre de 3:30 (Finalment m'he assabentat que es diu Oscar Prieto) i li faig una forta encaixada de mans per agrair-li la feina que a fet en els darrers 5 Km. Immediatament penso en el Manel, recullo la bossa obsequi del corredor i surto a buscar-lo en sentit contrari a la meta, bossa en mà... Veig que triga més del que suposava, em preocupo una mica, espero que no li hagi passat res.... Finalment cap al Km 41 el veig venir de lluny, va a un ritme estabilitzat i li pregunto si esta bé.. Li dic: Manel, et trobes be…?? Em contesta afirmativament i em diu que a l'avituallament del Km. 35 s’ hagut d’aturar , se li ha ennuvolat la vista, una mena de cop de calor, com si li puges foc del terra cap a munt… Em diu que a l’avituallament l’han remullat amb varies ampolles d’aigua i li han preguntat si volia que avisessin l’ambulància… En Manel m’ha explicat que un cop ha begut aigua i s’ha recuperat una mica a decidit continuar i acabar el Marató sense anar a masses revolucions i rodant sense esforços excessius per no defallir.... Jo celebro que hagi estat només un petit ensurt i que malgrat tot hagi pogut acabar sense més conseqüències i amb un temps que no es gens menyspreable: 3:40:27… Li dic que no es preocupi, que no te massa importància i que en el seu cas jo hagués fet el mateix….. El que és important es saber aturar-se a temps, quant és necessari per prevenir mals majors….!!!
El que em sap greu es que havíem planificat fer el Marató plegats i assolir tot dos el Sub 3:30… Però, se’ns dubte, tindrem més possibilitats de fer-ho al proper Marató de la tardor…. Ara a recuperar-se, regenerar els músculs i les articulacions… (Descans programat fins el 15 de juny) i tot seguit a gaudir de l’estiu….!!! (Amb alguna cursa, això sí, je, je, je....)
AQUEST DIJOUS HEM FET EL DARRER ENTRENAMENT ABANS DEL BILBOKO MARATOI ACOMPANYATS DE'N JOAN JOSEP CORELLA I HEM VOLGUT DEIXAR CONSTÀNCIA D'AQUEST FET AMB IMATGES TOT ESPERANT QUE LA SEVA PRESÈNCIA ENS DONI BONES VIBRACIONS PEL PROPER DIUMENGE 31 DE MAIG A BILBAO....
EN JOAN JOSEP i EN MANEL AMB LA SATISFACCIÓ DE LA FEINA FETA...
EN JOAN JOSEP I JO MATEIX JA PENSANT NOMÉS EN BILBAO....
DIUMENGE 31 DE MAIG DEL 2009: ANEM AL BILBOKO MARATOI...!!! HEMERODROMOS MANEL
EDAT: 52 ANYS ALÇADA: 1,81 M. PES: 70 KG. EN ACTIU DES DE L'ANY:1.999 KM. TOTALS: 35.200 MARATONS:12 QUALITATS:REGULARITAT, PERSEVERANÇA, CONSTÀNCIA... PROTECCIÓ: CHRONOS, DÉU DEL TEMPS I LES EDATS HERMES, MISSATGER DELS DÉUS DE L'OLIMPO
HEMERODROMOS CARLES
EDAT:51 ANYS ALÇADA: 1,80 M. PES: 70 KG. EN ACTIU DES DE L'ANY: 2.000 KM. TOTALS:27.720 MARATONS: 12 QUALITATS:RESISTÉNCIA, MENTALITZACIÓ, SUPERACIÓ...
PROTECCIÓ: CHRONOS, DÉU DEL TEMPS I LES EDATS
HERMES, MISSATGER DELS DÉUS DE L'OLIMPO HERMES, MISSATGER DELS DÉUS DE L'OLIMPO
CHRONOS, DÉU DEL TEMPS I LES EDATS
AMB EN JOSEP ANTONI EL NOSTRE "ASSESSOR ESPIRITUAL"
DIUMENGE, 24 DE MAIG DEL 2009 TEMPS FINAL:1:28:20 KM.: 15,190 RITME MIG x KM.:5:49 CALORIES: 1.123
Aquest mati del diumenge hem fet la darrera sortida llarga abans del Marató de Bilbao del proper diumenge 31 de maig... Com estava previst hem anat a un ritme suau i relaxat tota l'estona, comentant de manera distesa diferents aspectes relacionats amb els entrenaments que hem fet aquestes darreres setmanes... Així que tot ja està fet "alea jacta est" que dirien els romans... Només queden un parell de sortides molt suaus la setmana vinent i cap a el BILBOKO MARATOI...!!!
Serà el darrer Marató de la temporada, el quart que fem aquests darrers 12 mesos i que ens ho prenem com un fi de festa ó un premi a aquesta temporada atlètica que tan bé ens ha anat i que hem gaudit d'allò més...!! Així que el diumenge a Bilbao a córrer sense pressió i a tornar a experimentar i viure en primera persona les sensacions del Marató... Si fem un bon temps.. Magnífic..!!! I si no és tan bó, doncs també li treurem profit...!!! El Marató és una experiència que cada cop ens aporta més resistència, més força, més esperit de sacrifici, més voluntat de superació, més vitalitat, més coneixement, més comprensió, més constància, més estrategia, més determinació, més perseverància, més capacitat de lluita, més control... que, en definitiva, ens permet viure de manera més saludable i amb més convicció tot allò que ens interessa, que ens motiva i que ens dona empenta per viure, per superar moments complicats i difícils que ens trobem al llarg del camí...!!
Los que tenemos la suerte de pertenecer a este grandioso mundo de los corredores de fondo podemos sentirnos orgullosos de poseer una de las especialidades más duras y temidas por el resto de los mortales el MARATÓN. Casi todos conocemos mas o menos la historia de esta legendaria carrera, pero cuando uno profundiza un poco en el tema se da cuenta de por qué el maratón es algo más que una simple competición, se trata de una leyenda llena de curiosidades y anécdotas que la sitúan por sí sola en el lugar que se merece.
Desde Filípides hasta Khanouchi han transcurrido 25 siglos y en todo este tiempo se han producido miles de historias en torno a esta mítica distancia siendo tarea imposible intentar reflejarlas todas, ni tan siquiera una ínfima parte.
No se trata de facilitar una lista repleta de datos técnicos, marcas y fechas sino intentar recopilar datos de distintos autores que han estudiado a fondo la historia de la maratón y que seguramente nos harán sentirnos más orgullosos, si cabe, la próxima vez que nos enfrentemos a una nueva carrera.
¿Por qué el nombre de Maratón?. Casi todos sabemos que el termino maratón remonta su origen a la evocación de los hechos ocurridos en la Antigua Grecia en el año 480 a.c., durante la batalla de MARATONA en la ciudad griega del mismo nombre situada al noroeste de Atenas.
La historia cuenta como el heroico soldado griego Filípides caía muerto en Atenas, tras correr los aproximadamente 40 km que la separaban de las llanuras de Maratón, donde los atenienses libraron la batalla más importante contra el Ejército Persa. A su llegada a Atenas, gritó "Alegraos, hemos vencido!" y luego cayó muerto, exhausto.
Una de las versiones dice que al llegar agotado a Atenas solo pudo decir “NIKE” para luego morir. NIKE era el nombre de la diosa griega de la victoria. Otras versiones dicen que no murió por el esfuerzo realizado sino que como consecuencia de las heridas producidas durante la batalla.
Actualmente no hay evidencia que este incidente dramático haya tenido lugar alguna vez. Es indudable que muchos acontecimientos históricos están llenos de “agregados populares” con la finalidad de embellecer los sucesos. Así pues esta historia difiere sensiblemente de la contada por varios historiadores y estudiosos de la mitología griega.
Cuenta Herodoto que como parte de las Guerras Médicas, el Ejército Persa había partido al mando de los generales Datis y Altafernes con aproximadamente 600 barcos, para desembarcar en la bahía de Maratón, en la costa oriental griega y dirigirse desde allí por el camino costero hacia la ciudad de Atenas.
El propio Milcíades que se encontraba al mando de las tropas griegas, decidió no esperar y partir a su encuentro para combatir. Aproximadamente 20.000 hombres componían las fuerzas persas y tan solo la mitad las atenienses. Fue ante este difícil panorama que los atenienses decidieron enviar presurosamente al hemerodromo (o soldado corredor) Filípides para pedir refuerzos a Esparta, pueblo griego guerrero por excelencia. Cuentan que hizo los 240 Km que separaban Atenas de Esparta en dos días.
Los espartanos, aunque decididos a ayudar a Atenas dijeron no poder infringir sus leyes, pues se encontraban en el noveno día del mes lunar y debían esperar uno mas para la llegada de la luna llena, lo que supondría una segura derrota para las tropas griegas.
De regreso, y cuando Filípides estaba cerca del monte Partenio, encontró al Dios Pan y éste llamándolo por su nombre le ordenó que llevara un mensaje a los atenienses según contó el propio soldado: "preguntándoles porqué no le honraban, siendo que él era amigo de ellos, que les había ayudado antes muchas veces, y que así volvería a hacerlo" (Heród. V, 105).
Regresó Filípides con este mensaje a las tropas atenienses y Milcíades, conocedor de las técnicas de ataque persas, decidió debilitarlas en su parte central para fortalecer los extremos. Fue que los atenienses rodearon a sus oponentes a pesar de ser doblados en número e infringieron la primera derrota terrestre al ejército Persa. Según cuentan los historiadores griegos de la época mataron a 6.400 persas y sólo perdieron a 192 de sus hombres.
¿Habrá sido esta la historia, y no la del correo que llevaba el mensaje triunfal ?. Sin dudas que estos relatos históricos con un fuerte fundamento bibliográfico, tienen mayor credibilidad que el que conocíamos del "heroico soldado" que murió de cansancio.
Filípides fue, según esto, el mensajero no de un hecho consumado sino el encargado de transmitir a su ejército el mensaje de fe que posibilitó su triunfo final y con ello el fin de las primeras Guerras Médicas.
FREQÜÈNCIA CARDÍACA MÀXIMA: 152 PPM - KM. 22,990 a 4:47 x KM
DIUMENGE, 17 DE MAIG DEL 2009 TEMPS FINAL:2:38:18 KM.: 29,860 RITME MIG x KM.:5:18 CALORIES: 2.200
COM FER 30 Km. SENSE PROPOSAR-S'HO...!!!
La idea d’avui era fer una sortida d’ aproximadament 2 hores , com a rodatge de qualitat…Finalment l’Ignasi Maratón no ha pogut venir ja que diu que encara no està del tot recuperat del Marató d’Empúries i en Joan Josep Corella aquest mati ha decidit fer una sortida d’una hora, ja que ahir dissabte va fer una de molt llarga i lògicament avui tocava recuperar… Així que finalment ens hem trobat en Manel Tintoré, en Josep Antoni Córdoba i jo a les 8 del matí a la Platja del Far de Vilanova.....
El cel tapat i una temperatura agradable, ni fred ni calor... D’aquesta manera ens hem posat en marxa… Aniré explicant l’entrenament per trams, que crec que és la millor manera de reflectir el que hem fet avui…. Els primers 4 km. els hem fet partint de la Platja del Far fins la rotonda de la cruïlla que desvia la carretera entre Sitges i Sant Pere de Ribes... En aquest tram jo he anat marcant un ritme tranquil però progressiu... Hem començat a6:30x Km. i hem arribat a aquest punt a 5:06 x Km… A partir d’aquí en Manels’ha posat al capdavant i a anat dirigint la comitiva fins arribar al Port d’Aiguadolç de Sitges (uns 7 Km.)… Aquest tram l’hem fet aproximadament a un ritme mig de 4:45 x Km… Desprès i sense previ avíshe proposat als meus companys d’entrenament pujar fins al mirador del Balcó de Sitges amb un desnivell d’uns 150 metres d’altitud i des d’on es pot contemplar una vista espectacular... (No els hi ha fet massa gràcia, però haig de dir que no s’han queixat...) En aquest punt m’he posat al capdavant dels meus companys marcant el ritme de la pujada, han estat 3,5 Km. de desnivell dur i exigent…. Desprès, la baixada l’hem fet a ritme neutralitzat fins arribar a l’inici de la pujada de Vallpineda, on el Manel ha tornat a marcar el ritme fins arribar a la parada del autobús que està a dalt, al final del tram de carretera… Aquí hem fet una petita aturada tècnica per esperar uns minuts al nostre companyJosep Antoni ...Qui, un cop ens ha passat,ha iniciat al capdavant el descens de Vallpineda a bon ritme… En el mateix descens he decidit intentar “capturar” a en Josep Antoni que ens havia agafat uns70 metres d’avantatge i he començat a augmentar el ritme, fins que després d’un Km. de persecució l’enxampa’t i he seguit tot sol endavant durant 3 km. més fins arribar a la rotonda que enllaça la carretera de Sant Pere de Ribes amb l’entrada a l’autopista de Barcelona, aquest tram l’he fet a una mitja de 4:35 x Km...Es curiós significar que tots aquests canvis de ritme i relleus entre nosaltres els hem fet de manera intuïtiva, no cal parlar ni fer cap senyal, cadascú ja sap on ha de tirar i on ha d’afluixar el ritmei això crec que demostra una bona sincronització mental i física entre nosaltres…..Bé, arribats a aquest punt portàvem ja uns 26 Km. de rodatge i unes 2 h. 16 min.…Però en aquell moment no érem conscients perquè no havíemmirat encara el GPS.... Aquí és on en Manel ens diu que ell s’atura i que acabarà caminant perquè considera que el seu entrenament ja estava fet i no volia acabar massa carregat de cames... Ens diu que tenia previst fer al voltant de 2h. 15 min. i que ja en tenia prou… Nosaltres l’insistim una mica per tal que acabi el recorregut amb nosaltres a un ritme més suau però ens diu que no ens preocupem que seguim nosaltres endavant… En Josep Antoni i jo ens ho consultem i decidim continuar i acabar el circuit al nostre ritme… Així que, seguim cap endavant…!! Aquests darrers 4 Km. els fem a una mitja de 5:30, comentant entre nosaltres algunes incidències de l’entrenament… I precisament un km. abans d’arribar al punt de sortida se m’acudeix fer una ullada al GPS i veig que ja portem 29,000 Km…..!!!! Ens quedem realment sorpresos, positivament sorpresos, ja que no érem conscients de la distancia recorreguda i a més no estàvem excessivament cansats, considerant el recorregut que haviem fet, a un bon ritme i amb unes quantes pujades realment força exigents……
Un cop a la Platja del Far hem esperat uns minuts que en Manelarribes i hem fet els preceptius estiraments i la xerrada final habitual… En definitiva, sense pretendre-ho ens ha sortit una tirada de 30 km. a un molt bon ritme i sense patir massa… Suposo que això és un bon símptoma de l’estat de forma que tenim actualment i que desitgem que no es malmeti massa aviat… Bones sensacions i bones perspectives…..!!!
Desprès de l’entrepà i la cervesa de cada diumenge cadascú a anat a les seves tasques… Jo he marxat, comes habitual a fer unes sèries a la piscina i una abdominals aquàtics a Aqua Sport Clubs…..
EN MANEL TINTORÉ I JO A LA LÍNIA D'ARRIBADA 10 MINUTS ABANS DE COMENÇAR LA MITJA
EL MOMENT DE LA SORTIDA... EN MANEL I JO GAIREBÉ AL CENTRE DE LA FOTO... AMB AQUESTA EXPRESSIÓ HEM ACABAT ELS 21,097 KM. DE PATIMENT...
FINALMENT HEM DECIDIT RECUPERAR FORCES AMB DUES COPES DE CERVESA I UNA PARELL DE BONS ENTREPANS... SALUT...!!!
DIUMENGE, 10 DE MAIG DEL 2009 TEMPS XIP (REAL):1:39:14 RITME MIG x KM.:4:43 LLOC GENERAL: 153 ARRIBATS META:445
CALORIES: 1.588
FREQÜÈNCIA CARDÍACA MITJA: 142 PPM FREQÜÈNCIA CARDÍACA MÀXIMA: 148 PPM - KM. 21,000 a 4:15 x KM
Avui hem fet una altre mitja que, per cert, ha estat la darrera de la temporada, i ha estat una mitja una mica diferent pel que fa a la dinàmica que darrerament portava…
En tot cas la percepció que he tingut, encara que el temps final ha estat una mica per sobre del que he fet darrerament, es que ha estat una cursa difícil però positiva en diferentsaspectes… Per començar, aquesta setmana he patit l’atac implacable d’un virus estomacal que m’ha fet la guitza durant uns dies, provocant les conseqüents molèsties i propiciant una sensació de debilitat orgànica general. Fins i tot he hagut de substituir dos dies d’entrenament per dues sessions de Spinning a Aqua Sport Clubs… I d’altra banda, ahir dissabte vaig notar un augment de la sensació de molèstia al genoll dret degut a una tendinitis que arrossego de fa unes setmanes….. Així que, amb aquestes perspectives, l’estat d’ànim no era precisament exultant per anar a Girona…
D’altra banda el meu company Manel, ahir també va comentar que tenia unes lleugeres molèsties als isquiotibials de la cama esquerra i que estava una mica amoïnat pel tema…
Així que a les 7 del mati, i un pel preocupats, hem enfilat l’autopista cap a Girona…. Mica en mica hem anat comentant diferents aspectes dels entrenaments que compartim i dels plans de futur pel que fa a les curses i de seguida ens hem trobat amb el cotxe aparcat davant del Corte Inglés de Girona... El temps justet de recollir els pitrals (Per cert una mica mal organitzat, amb aglomeracions imala coordinació…) i fer-nos unes fotos a la sortida… Tot seguit hem escalfat uns 10 minuts, mentrestant jo seguia força inquiet perquè el genoll em continuava molestant i no em deixava trepitjar ambl’estabilitat suficient….Desprésd’uns instant ens hem situat a la línea de sortida amb la incògnita de saber com respondria físicament..
Tret de sortida i començo a córrer. Li dic a en Manel que durant els 3 primers Km. aniré a un ritme més aviat moderat per veure com reacciona tant el genoll com el maleït virus….. I d’aquesta manera anem fent els primers Km….No vaig gens còmode sento molèsties, no a l’estomac però si al genoll i cada vegada els dubtes son més insistents… Em situo al darrera d’en Manel, que marca un ritme regular i progressiu i li dic que intentaré mantenir-lo fins que pugui i si veig que es excessiu per mi, doncs hauré d’afluixar (Fins i tot en algun moment se’m passa pel cap la idea de plegar…). Ell va força bé i sembla que per fi avui trencarà la seva mala ratxa i tornarà a córrer sense ensurts… Els Km. van passant, jo vaigtotalment concentrat en superar les sensacions negatives que estic experimentat i intento mantenir els 2 metres de distància que em separen d’en Manel….
Els km. segueixen caient... el 10, el 12, el 14… mica en mica sembla que noto una lleugera millora en el genoll i la sensació de molèstia disminueix, fins i tot faig un parell de canvis de ritme per veure com respon, però en quan intensifico el ritme el genoll torna a queixar-se, així que decideixo seguir igual….
Arriba el Km. 15… i aquí és on canvia tot el panorama de la mitja per partida doble….En l’avituallament en Manel te dificultats per recollir la seva ampolla d’aigua i ha d’aturar-sede manera forçada... En aquest moviment es queixa de la seva cama esquerra i em diu que li torna a fer mal, fins al punt que afluixa el ritme de forma radical…. Jo faig el mateix i li pregunto que li passa… llavors intenta tornar a pujar el ritme però es queixa altre cop itot seguit hem diu que no pot mantenir-se al meu costat i que tiri endavant que el anirà més suau per evitar forçar la seva cama en excés.... Doncs... Ja hi tornem a ser-hi…!!!Jo tampoc anava massa fi, però entre tots dos havíem aconseguit arribar al Km. 15 en un temps més que acceptable... i ara em torno a trobar tot sol amb 6 km. per endavant, amb la sensació de que hem tocarà acabar la cursa patint per tal de no perdre masses minuts en relació als temps de les darreres mitjes…Així que, miro endavant, fixo la mirada en la llunyania i decideixo no afluixar (tampoc accelerar), intentar arribar sencer al final de la cursa i posar a prova la meva capacitat de superació en moments difícils com el que ara es presenta....
Van passant els Km. en Manel es queda enrere… i jo tinc la sensació (normal quan saps que no vas bé) que els darrers 3 km. son més llargs del habitual…. Aconsegueixo mantenir més o menys el ritme, però torno a experimentar moments de certa angoixa, potser més mental que física, quan en els darrers 2 km. em trobo algunes pujades i baixades certament pronunciades, encara que no massa llargues, però que contribueixen a trencar el ritme de creuer que amb tanta esforç estic portant.…
Finalment entro a la meta amb 1:39:14, no es un temps massa dolent, considerant tot el que he viscut…..!!!De seguida giro sobre las meves passes i surto a buscar a en Manel… El trobo en el darrer Km. i l’acompanyo fins l’arribada, sembla que al baixar el ritme es troba molt millor dels isquiotibials i finalment entra en 1:42:28……
Després de tot estem moderadament satisfets del resultat final, i d’haver sabut patir quan calia…..Així que decidim obsequiar-nos amb unes gerres de cervesa i uns saborosos entrepans com a recompensa……
Els moments difícils et fan, se'ns dubte, més fort....!!! Tornarem a Girona l'any vinent...!!!
DIUMENGE, 3 DE MAIG DEL 2009 TEMPS:2:02:04 RITME MIG x KM.:5:32
CALORIES:1.652
Avui ens hem trobat en Manel, en Josep Antoni Córdoba i jo per fer l’habitual sortida del diumenge i ho hem fet amb un Sol absolutament estiuenc i una temperatura que anava pujant per moments... Aquest mati el circuit estava dissenyat pel Josep Antoni i per tant en Manel i jo no hem posat cap mena d'objecció a les indicacions que ens anava fent el nostre company... (ara gireu a la dreta, ara a l'esquerra, ara cap amunt...)
En total hem fet 22 Km. amb uns ritmes dividits per intervals, a estones hem anat relaxats i xerrant entre tots tres i en altres moments (la pujada de Vallpineda, la pujada de la carretera vella de Sant Pere de Ribes i els dos últims km. abans de l'arribada al punt de partida) hem fet una canvis de ritme per tal de trencar una mica la rutina...
En definitiva, un mati solejat i una sortida que ens a anat molt bé, ja que en cap moment hem forçat excessivament els ritmes. Es tractava simplement d'una acumulació de km. sense més pretensions... (Potser tenim a l'horitzó proper una altra Marató....)
AQUESTA ÉS LA PECULIAR ERMITA QUE ENS TROBEM AL ARRIBAR A DALT...
INTERPRETACIÓ DE LES DIFERENTS GRÀFIQUES...
GRÀFICA QUE REFLEXA LA FREQÜÈNCIA CARDIACA (LÍNIA VERMELLA) I EL PERCENTATGE DE DESNIVELL POSITIU I NEGATIU
GRÀFICA QUE REFLEXA LA FREQÜÈNCIA CARDIACA I EL RITME PER KM. (LÍNIA BLAVA)
DIVENDRES, 1 DE MAIG DEL 2009 TEMPS:1:16:05 RITME MIG x KM.:5:41 CALORIES:998
.
Aquest mati ens hem llevat amb pluja. Una pluja persistent que ens ha fet pensar que posiblement les pistes forestals estarien totalment impracticables pel fang i l'agua... Tot i aixó en Manel i jo ens hem dirigit cap al punt de sortida on haviem quedat amb els companys de atletesvng per anar plegats i pujar des del Caprabo de Sitges fins a l'Ermita de la Trinitat...
Haig de dir que tot i que el cami, en un primer tram, es el mateix que el que fem habitualment cap a la Plana Novella, mai haviem anat fins aquest punt per desconeixement de la direcció a seguir... Així que un cop ens hem trobat tots (Erem uns 10 corredors) hem enfilat el cami direcció a l'Ermita de la Trinitat.. I la veritat és que ens ha agradat molt aquest nou circuit. Ens ho hem pres amb tranquilitat i a un ritme molt relaxat i gaudint del recorregut amb un plovisqueig molt suau que fins i tot s'ha fet agradable. Un cop hem arribat a dalt de l'ermita hem gaudit de les magnífiques vistes a mar i muntanya i de l'aroma a terra mullada que ens envoltava i desprès d'uns minuts de conversa distesa hem tornat pel mateix cami fent algunes aturades tècniques per esperar al més endarretits..
Ha estat un entrenament entretingut on hem comentat diferents possibilitats de fer variacions en el recorregut i tots hem acabat satisfets i amb bona predisposició per repetir l'experiència a uns ritmes potser més exigents.....
A L'INTERIOR DEL CENTRE CÍVIC ES VA INSTAL.LAR UN PARC INFANTIL....
EN MANEL I JO ABANS DE LA SORTIDA BEN REMOLLATS....!!
EN MANEL I JO RESPECTIVAMENT AL RECINTE DEL CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA ABANS DE SORTIR A ESCALFAR (REMOLLAR-NOS) UNS MINUTS...!!.
PREGUNTANT AL GUÀRDIA URBÀ QUE SENYALITZAVA EL CIRCUIT QUINA ERA LA SORTIDA DE LA ROTONDA QUE TENIA QUE AGAFAR PER ARRIBAR AL ÚLTIM KM. ANAVA UNA MICA PERDUT...!!
ÚLTIMS METRES ABANS DE L'ARRIBADA, ENCARA SORPRÉS AL VEURE EL TEMPS DEL CRONO....!!!
UN COP HE ARRIBAT HE SORTIT A BUSCAR AL MANEL PER ACOMPANYAR-LO L'ULTIM KM. I SABER COM ESTAVA DELS SEUS ISQUITOBIALS.... SEMBLA QUE S'HA RECUPERAT BASTANT BÉ...!!!
DIUMENGE, 26 D'ABRIL DEL 2009 TEMPS XIP (REAL):1:34:24 RITME MIG x KM.:4:29 LLOC GENERAL: 110 ARRIBATS META:234
UNA MITA MARATÓ INESPERADA: 1:34:24 MILLOR TEMPS EN GAIREBÉ DOS ANYS..!!!
Realment les perspectives climatològiques d’aquest diumenge eren absolutament pessimistes segons els experts en climatologia, i veritablement quan ens hem disposat a partir cap a Lleida el cel estava absolutament ennuvolat i tot just quan portàvem encara no 30 minuts de trajecte a començat a ploure a gots i barrals i, en Manel i jo, hem comentat que ens hauríem de mentalitzar per córrer sota la pluja i el fred….
Des de l’última Mitja Marató de Valls de fa unes setmanes, ens hem dedicat a mantenir els nostres entrenaments d’una manera regular, sense grans esforços però instaurant uns ritmes vius per tal de no perdre l’estat de forma que hem assolit darrerament…. Les expectatives d’avui, sobre tot considerant el factor climatològic no eren massa optimistes i el perfil de la Mitja, ens feia ser molt reservats alhora d’aventurar pronòstics….
Així que hem arribat al Centre Cívic de Balàfia, la pluja era bastant persistent i la temperatura exterior al voltant dels 8º C. Tots els corredors estàvem a cobert i esperant l’hora de la sortida amb uns ànims una mica baixos… En Manel i jo hem escalfant encara no 8 minuts sota la pluja i de seguida ens hem situat sota l’arc de sortida per començar la cursa equipats amb els impermeables corresponents….
La cursa s'ha iniciat de manera gèlida amb un tret a l’aire i hem començat a córrer sense massa convicció… Els primers 3 km. els hem fet potser una mica massa ràpids (4:24) i així li he fet saber a en Manel…. Llavors hem decidit afluixar una mica el ritme ja que no sabíem exactament què ens trobaríem a partir del Km.6 (on comença la pujada, segons el perfil de la cursa). Un Km. més enllà la pluja s’ha quedat només en plovisqueig i llavors ens hem desfet dels impermeables per córrer més còmodes….A partir del Km. 5 he vist que en Manel s’anava quedant una mica enrere i que el seu ritme no era l'habitual... Sense, en principi, dir-li res he afluixat varies vegades el ritme i m’he situat al seu costat... En aquell moment en Manel m’ha comentat que tenia certes molèsties als isquiotibials i que preferia no forçar el seu ritme... Tot i això li he comentat que no volia fer la Mitja tot sol i que aniria amb ell...D’aquest manera hem rodat encara un km. més fins que al final m’ha insistit en que anés cap endavant al meu ritme sense problemes, ja que ell no es veia amb cor de forçar la màquina…. Bé, la veritat es que, avui m’hagués agradat que poguéssim fer la mitja plegats (ja que per ell és un dia especial)... Però davant de la seva insistència, tampoc volia que es sentis incòmode o pressionat, he decidit “tirar” endavant fins el final…I així sense pràcticament pluja i amb una temperatura una mica més agradable he anat empassant-me els Km. del 6 al 14 amb una pujada no massa exigent però continuada i una carretera envoltada d’arbres, conreus i canals de rec... Un recorregut mot agradable i amb una gamma de colors intensificats per la pluja…!!!He anat, com darrerament, augmentant el ritme de forma progressiva (dinàmica que espero que no desaparegui abans d’hora…!!) i sense tenir en cap moment la sensació d’anar massa revolucionat … He arribat als 3 Km. finals a un ritme de 4:15 i amb forces encara per avançar a un últim grupet de 3 corredors que els tenia com a referència llunyana de feia una estona…
Finalment crec que he aconseguit un crono que ni jo mateix me l’esperava 1:34:24 que és la meva millor marca en una Mitja Marató des de fa gairebé dos anys..!!! A més m'he quedat tan sols a 1:29 minuts de la meva millor marca del any 2005 a Cunit: 1:32:55. Per tant molt content i satisfet i ara a seguir els entrenaments i desitjar que en Manel es recuperi molt aviat dels seus isquiotibials... (Segur que amb la seva col·laboració haguéssim millorat tots dos el temps que he assolit… La propera vegada així ho farem...!!)
Fantàstica vista des del Pic de l'Àliga amb les muntanyes de Montserrat al fons...
En Manel i en Josep Antoni supercontents un cop hem fet el cim...
En Manel i jo mateix, gaudint del moment abans de començar el camí de tornada...
Instantània on queda reflectida la satisfacció per haver pujat fins el cim...
I desprès, un cop hem tornat al càmping i ens hem begut unes gerres ben fredes de cervesa... Unes fotos al costat de la piscina... Haviat ens podrem banyar...!!
TEMPS FINAL: 1:52:51 KM.:18,950 RITME MIG x KM.: 5:56
Aquest mati del diumenge varem decidir pujar al Pic de l'Àliga, ja que feia una mesos que no hi anàvem i a més teníem ganes de fer una mica d'entrenament de qualitat amb desnivells pronunciats, per enfortir la musculatura i també gaudir d'un recorregut en plena natura i realment agraït...
Ens hem trobat tots tres, en Manel, en Josep Antoni i jo a les 8 del matí i ens hem dirigit cap el càmping Vilanova Park, que era el punt de sortida. El temps ens ha acompanyat i amb un Sol que ens donava una mica d'escalfor, però sense agobiar-nos, hem enfilat la pujada de la Talaia i de seguida hem escalfat motors i hem posat la directa a un ritme sostingut i sense afluixar en cap moment... Per cert, que al llarg del camí d'anada ens hem creuat amb el Jordi Jané i dos companys més de atletesvng que ja tornaven cap a casa.... En 59 minuts ens hem situat al cim del Pic de l'Àliga, hem gaudit de les espectaculars vistes uns minuts i hem girat cua altra vegada cap el punt de sortida amb la mateixa dinàmica: ritme viu i sense baixar les pulsacions..
Al final, desprès dels estiraments ens hem begut unes merescudes gerres de cervesa i el corresponent entrepà i desprès hem fet un volt per les instal·lacions del càmping, gaudint de l'agradable temperatura i del Sol... Una sortida, com es habitual, força maca...
Desprès d'acomiadar-nos, jo he fet uns llargs de piscina i abdominals a Aqua Sport Clubs, per acabar el mati amb les millors sensacions....!!!
ELS QUATRE "RUNNERS" A LA MEITAT DEL CAMÍ.... (KM. 15)
DUES ESPECTACULARS PANORÀMIQUES DEL PASSEIG DE COMA-RUGA AMB EL SOL LLUENT DAMUNT DEL MAR.....
AL FINAL L'ESFORÇ TE LA SEVA RECOMPENSA, UNA CERVESA BEN FREDA... (QUE ES VA QUEDAR CURTA, OI...??) FREQÜÈNCIA CARDÍACA MITJA: 129 PPM FREQÜÈNCIA CARDIACA MÀXIMA: 148 PPM - KM. 29,500 a 4:45 x KM
TEMPS FINAL:2:31:13 KM.: 29,630 RITME MIG x KM.: 5:12
Avui dilluns i festiu, per acabar la setmana de vacances, hem decidit fer una tirada llarga de 30 Km. i ens hem trobat en Manel, en Jordi Cabau, l'Oscar i jo... Hem decidit fer un recorregut d'anada i tornada en línia recta fins arribar a Coma-Ruga i tornant pel mateix camí... Un recorregut molt agradable, ja que tota l'estona anem amb les platges i el mar a la teva dreta o la teva esquerra, segons vagis o tornis... La temperatura a estat agradable i fins i tot a la segona hora de l'entrenament ha sortit el Sol.. El ritme a estat tranquil, ja que avui l'únic que volíem era acumular km. però sense cansar-nos excessivament... Tot i això hi ha hagut alguns trams en els que, per inèrcia, s'ha augmentat lleugerament la intensitat.. Hem fet algunes aturades tècniques a les fonts d'aigua que hem trobat durant el recorregut i també hem anat xerrant una bona estona entre nosaltres.... En definitiva una matinal molt interessant on he pogut constatar que, sense fer un entrenament específic ni massa exigent, puc fer 30 km. amb unes sensacions positives i sense acabar excessivament esgotat...
Un cop hem arribat al punt de sortida, tot quatre ens hem obsequiat amb unes copes de cervesa ben fredes al passeig marítim de Cubelles i després cadascú ha anat a la seva... Això si, contents i satisfets per les bones vibracions que hem compartit....!!! Jo he marxat a fer unes piscines i uns quants abdominals a Aqua Sport Clubs...
